UNA XARXA SOCIAL CIENTÍFICA

          De segur que molt sovint ens hem preguntat per una web de les nostres matèries i assignatures que resultara fiable i que alhora mostrara les darreres investigacions... Un dels problemes dels docent és, en efecte, actualitzar continguts per poder oferir als alumnes les noves aportacions i els canvis científics més rellevants. Aquesta web ja existeix, i millor encara, ha esdevingut una xarxa social on compartir continguts científics recents. Parlem d'Academia.edu, una plataforma on investigadors de centres, instituts i universitats d'arreu del món, pengen les seues darreres publicacions que es poden descarregar amb total llibertat i de forma gratuïta. La xarxa, a més a més, permet una recerca tant per continguts com per autors, als quals es pot seguir, i ens informa a través del nostre correu dels treballs que es van penjant dels temes i autors que ens interessen, de forma que podem estar permanentment informats de les darreres investigacions sobre les nostres matèries molt abans que els blogs.

        

    

       L'únic problema que té la xarxa és que d'alguns treballs només disposem del títol, pel fet que la revista o l'editorial que els han publicat no permeten, per qüestió de drets, fer una descàrrega lliure fins que no passe un periode determinat. Aquest inconvenient és cada volta menor pel fet que la major part de les revistes i publicacions científiques estan passant ja al codi obert.

      Hi ha d'altres plataformes semblants, com ResearchGate o Scholar.Google, però no permeten una democratització ni una facilitat de seguiment com Academia.edu. Proveu-la, apunteu-vos, i gaudiu de tot el que ofereix. Les darreres aportacions científiques a colp d'un clic!

     EXPERIÈNCIES CINEMATOGRÀFIQUES

     Des de RàdioSantjaume proposàrem un interessant joc a un bon grapat de professors cinèfils: elegir cinc pel·lícules que cadascú considere les més destacables de la Història del Cinema, i de la seua història pesonal. Pel·lícules que ens han marcat, ens han fet pensar especialment, ens han permet gaudir i patir, ens han condicionat el nostre coneixement del món... Només dos criteris a tenir en compte: parlem de cinema com a forma artística, és a dir, films que ens permeten una experiència estètica amb la seua combinació d'elements formals (guió, interpretació, direcció artística, ús de la càmera...) i simbòlics, aspectes que no es poden separar evidentment; i, com a segon criteri, que es tracte de pel·lícules que, com dèiem, ens "afecten", ens parlen d'allò que ens envolta, de nosaltres, dels altres, de la vida, de la mort, de l'estima, de la transcendència...

    Deixem l'enllaç del programa de Ràdio Santjaume, i les dues primeres eleccions:
http://www.ivoox.com/radio-sant-jaume-programa-6x02-cinemaniacs-24-01-15-audios-mp3_rf_10180286_1.html

     Álex Arévalo Picó
1. La naranja mecánica (A Clockwork Orange, 1962), dirigida per Stanley Kubrick
2. El Padrino II (The Godfather Part II, 1974), Francis Ford Coppola
3. Pulp Fiction (Pulp Fiction, 1994), Quentin Tarantino
4. En busca del Arca perdida (Raiders of the Lost Ark, 1981), Steven Spielberg
5. El caballero oscuro (The Dark Knight, 2008), Cristopher Nolan

      Antoni Llibrer, historiador
1. Stalker (Stalker, 1979), Andrei Tarkovski
2. Cuentos de Tokio (Tokio Monogatari, 1953), Yasuhiro Ozu
3. Centauros del desierto (The Searchers, 1956), John Ford
4. Vértigo (Vertigo, 1958), Alfred Hitchcock
5. La mirada de Ulises (To Vlemma tou Odyssea, 1995)

En properes entrades, més seleccions, i més per debatre... 

       José Luis Matamoros, filòleg
1. Deseando amar (In the Mood for Love, 2000), Wong Kar-Wai
2. Requiem por un sueño (Requiem for a Dream, 2000), Darren Aranofsky
3. Ciudad de Dios (City og God, 2002), Katia Lund i Fernando Meirelles
4. Bailar en la oscuridad (Dancer in the Dark, 2000), Lars von Trier
5. Akira (Akira, 1988), Katsuhiro Otomo

 

EL TREBALL HISTÒRIC

Perque la història és docència però també investigació.

Per als interessats en els meus treballs històrics, que n'hi ha...

Feu una ullada en:

https://uv.academia.edu/antoniLlibrerEscrig

TRADICIÓ INDUSTRIAL AL TERRITORI VALENCIÀ?

S'ha establert com a norma i veritat històrica que el territori valencià mai havia tingut cap tradició industrial. Espai rural que difícilment s'enlairà cap a la modernitat industrialitzadora, així ho diuen llibres de text de batxillerat i manuals. Però de nou la història aconsegueix desmuntar tòpics. Al nostre llibre mostrem importants iniciatives industrials a diferents comarques del centre-sud valencià durant els segles XV i XVI. Història i reivindicació? Llegiu i parlem-ne.

Podeu llegir moltes parts del llibre a htpps://books.google.es/books

Deixe diversos enllaços de la Universitat de València en relació al llibre
http://www.uv.es/uvweb/universidad/es/listado-noticias/presentacion-beniganim-del-libro-antoni-llibrer-industria-crecimiento-vall-albaida-comtat-1285846070123/Noticia.html?id=1285912371270

http://puv.uv.es/product_info.php?products_id=25039&osCsid=f0d45beef1f0221e044818fa9ab2bbbe

Ací podeu descarregar l'índex:
http://www.medievalistas.es/?q=node/1542

Redescobrir Agnes Martin

     Un dels esdevniments culturals més importants d'aquesta tardor és l'exposició que la Tate Modern farà de l'obra d'Agnes Martin. Aquesta interessant pintora canadenca ofereix una experiència estètica inigualable i poderosa. Des del seu magnetisme geomètric fins els jocs de les coloracions, on moltes vegades diu més l'absència que la presència. Quina riquesa creativa! Sens dubte és ara un bon moment per descobrir, o redescobrir, aquesta artista especial, més enllà de classificacions (encara estem lluitant entre el minimalisme o l'expressionisme abstracte...?). Gaudim i oblidem les tautologies.

RECUPERAR BRESSON

Si fa uns dies glossava l'encert (i l'atreviment) d'una distribuïdora per l'edició d'uns films de Godard d'escàs rendiment mercantil, no puc deixar de lloar de nou la iniciativa d'Intermedio (filial de la Gaumont) per la recent publicació d'un pack d'obres del genial i paradigmàtic Robert Bresson. Cinema pur i sense entrebancs, actors no professionals, personatges -símbol, cruesa, bellesa... Res d'actors, res de personatges, res de posada en escena, només fer servir MODELS que s'han pres de la vida, no actors. Una pel·lícula no pot ser un espectacle, perquè un espectacle exigeix la presència de carn i ossos. Mentre els actors reflecteixen el moviment de l'interior cap a l'exterior, els MODELS reflecteixen el moviment de l'exterior cap a l'interior. Res millor que aquestes paraules del mateix Bresson (a les seues Notes sobre el cinematògraf) per despertar l'interés per aquesta obra cabdal i per aquest director imprescindible.

Record d'Alejandra Pizarnik

Va de bo recordar hui Alejandra Pizarnik, aquesta jove poetessa argentina, que encara hui ens recorda l'entranyable Cèsare del Gabinet de Caligari. Fa poc, molt poc, l'any 2003, Lumen publicava els seus diaris: pàgines farcides de bellesa quotidiana que fan encara més grans els seus versos. 16 de julio, lunes. 1962. Cualquier intento de explicación es inútil. No sé hablar. No puedo hablar... Fa pocs dies el nou periòdic Público, informava que aquests diaris s'havien censurat intensament abans de la seua publicació. No sabem si l'editoral, la família o l'editora havien decidit fer fora de la versió definitiva totes les entrades que feien referència a temes sexuals o al patiment de la seua família a causa de l'embranzida nazi a Polònia. Quin sentit té, per tant, la publicació censurada d'uns diaris? Si la decisió de treure a la llum pública les reflexions privades d'un escriptor ja és sovint qüestionable, encara més la seua fragmentació intencionada. A la societat de les xàrcies i de la llibertat d'expressió, aquestes formes són fortament absurdes i... censurables. 19 de septiembre. Ahora sería la hora de andar a solas en amistad con mi delirio.