RECUPERAR BRESSON

Si fa uns dies glossava l'encert (i l'atreviment) d'una distribuïdora per l'edició d'uns films de Godard d'escàs rendiment mercantil, no puc deixar de lloar de nou la iniciativa d'Intermedio (filial de la Gaumont) per la recent publicació d'un pack d'obres del genial i paradigmàtic Robert Bresson. Cinema pur i sense entrebancs, actors no professionals, personatges -símbol, cruesa, bellesa... Res d'actors, res de personatges, res de posada en escena, només fer servir MODELS que s'han pres de la vida, no actors. Una pel·lícula no pot ser un espectacle, perquè un espectacle exigeix la presència de carn i ossos. Mentre els actors reflecteixen el moviment de l'interior cap a l'exterior, els MODELS reflecteixen el moviment de l'exterior cap a l'interior. Res millor que aquestes paraules del mateix Bresson (a les seues Notes sobre el cinematògraf) per despertar l'interés per aquesta obra cabdal i per aquest director imprescindible.

Record d'Alejandra Pizarnik

Va de bo recordar hui Alejandra Pizarnik, aquesta jove poetessa argentina, que encara hui ens recorda l'entranyable Cèsare del Gabinet de Caligari. Fa poc, molt poc, l'any 2003, Lumen publicava els seus diaris: pàgines farcides de bellesa quotidiana que fan encara més grans els seus versos. 16 de julio, lunes. 1962. Cualquier intento de explicación es inútil. No sé hablar. No puedo hablar... Fa pocs dies el nou periòdic Público, informava que aquests diaris s'havien censurat intensament abans de la seua publicació. No sabem si l'editoral, la família o l'editora havien decidit fer fora de la versió definitiva totes les entrades que feien referència a temes sexuals o al patiment de la seua família a causa de l'embranzida nazi a Polònia. Quin sentit té, per tant, la publicació censurada d'uns diaris? Si la decisió de treure a la llum pública les reflexions privades d'un escriptor ja és sovint qüestionable, encara més la seua fragmentació intencionada. A la societat de les xàrcies i de la llibertat d'expressió, aquestes formes són fortament absurdes i... censurables. 19 de septiembre. Ahora sería la hora de andar a solas en amistad con mi delirio.