Walt WhitmanDesprés de la classe de hui (molt interessant!!!) us convide a aprofundir sobre el tema de la Trascendència amb algunes propostes. En lloc que jo intente explicar res, crec que és més interessant escoltar allò que els escriptors, els artistes o els hòmens de ciència han dit sobre el sentit i la necessitat humana de creure en l'Absolut, en allò que dóna sentit a la nostra existència, allò que moltes cultures han anomenat Déu. Joan Fuster, per exemple, en unes dolcíssimes pàgines al seu Diccionari per a ociosos, ens diu que fins i tot els ateus viuen sovint obsessionats per Déu: "I sorprén de veure com els ateus d'avui viuen més obsessionats per Déu, que no els deistes d'altres èpoques. Voltaire creia en Déu, i Sartre no: Sartre demostra estar més preocupat per Déu que no Voltaire; Sartre combat l'Església i les esglésies tan com pot, però en últim terme, té la imatge de Déu gravitant sobre el seu pensament." I més endavant continua dient l'assagista de Sueca: "Les qüestions que interessaven els teòlegs són les mateixes que continuen capficant els filòsofs d'aviu, els metafísics d'avui." Vos convide, per tant a llegir, a banda del particular diccionari fusterià, un breu conte d'Anton Chéjov, "L'estudiant" (http://www.ciudadseva.com/textos/cuentos/rus/chejov/estudian.htm), i alguns versos de "Les fulles d'herba" de Whitman (http://www.personarte.com/whitman.htm).
També el cinema ens ofereix sovint fragments d'aquesta recerca humana: les pel·lícules de Bergman, de Dreyer o d'Andrei Tarkovski, en són un bon testimoni.
1 comentari:
La existencia de Dios nunca se ha interrumpido pues, con distinto nombre, toda la humanidad ha pretendido darle forma y significado al impulso primigenio, que ha dado lugar incluso a los más variopintos sincretismos religiosos.
Y ha sido, afortunadamente, el Arte uno de los motores de esa búsqueda espiritual. Impresionantes ejemplos se encuentran desde la poesía (podemos mencionar infinitos nombres, como mi predilecto William Blake) hasta el cine, pues el recientemente fallecido Bergman fue un incansable buscador de un contacto con Dios, o Pasolini...
El problema y el prejuicio viene al confundir Iglesia con espiritualidad. Uno puede ser espiritual, tener una aspiración mística o trascendente, pero no tener nada que ver (o incluso rechazar y despreciar) algo institucional como la Iglesia. Mira a Luís Buñuel.
Un abrazo Toni. Me encanta tu blog. Sigue motivando a nuevas generaciones, como la mía, que tuvo la suerte de contar contigo entre sus profesores.
Publica un comentari a l'entrada